Recerca

Em vaig incorporar al laboratori de l'Omar Saleh l'octubre del 2026 com a investigador de grau. El grup estudia com s'estiren polímers individuals com l'ADN sota forces molt petites, mesurades amb pinces magnètiques, i fa materials amb ADN que s'autoassembla. Al laboratori, els meus mentors són la Sylvia Green i en Ziqi Li.

Amb la mentoria de la Isabel Pastor del Campo i en Lukas Kühnemann, del Small Biosystems Lab. El resum, tal com el vaig presentar:

La major part del que sabem de les molècules surt de mitjanes de més de 10²³ alhora, que esborren les complicacions: els salts, les pauses i els fracassos individuals que fan que el comportament molecular sigui impredictible en el detall. L'espectroscòpia de forces de molècula única permet fer termodinàmica d'un sol objecte cada vegada, obrint un hairpin d'ADN mentre se'n registren la força i la distància. En aquesta xerrada seguiré una mesura des de la taula de laboratori fins al número: com funcionen les pinces òptiques, com estan construïdes, i com la corba de força–distància d'una estirada irreversible es converteix en una mesura d'energia lliure a través dels teoremes de fluctuació. Basada en una estada de recerca de sis setmanes al grup del Fèlix Ritort, a la Universitat de Barcelona, on vaig aprendre l'instrument, vaig construir les cambres on es fan aquests experiments i vaig poder operar les pinces òptiques.

Una estada d'estiu al Small Biosystems Lab del Fèlix Ritort, treballant amb pinces òptiques i magnètiques: instruments que agafen una sola molècula i l'estiren, de manera que es poden mesurar les forces que la pleguen i la despleguen.

Vaig treballar amb la Isabel Pastor del Campo i en Lukas Kühnemann, i vaig contribuir amb disseny CAD i peces impreses en 3D per als instruments del laboratori, incloent-hi cambres microfluídiques.

Vaig estudiar si el període d'una cefeida clàssica permet predir-ne la magnitud absoluta, amb dades del Gran Núvol de Magalhães calibrades amb paral·laxis de Gaia i una anàlisi de regressió. La relació de Leavitt es continua complint amb dades modernes.

Com l'alçada de capa i la temperatura d'impressió canvien el punt on el PLA imprès es trenca a tracció. Vaig imprimir i assajar a tracció 180 mostres, i després vaig fer un model que en prediu la resistència a partir dels paràmetres d'impressió.

Vaig fer servir les mateixes impressores que havien fet peces de robot per al CiberEdu.

Vaig construir funcions analítiques per a un trànsit planetari només a partir de l'àrea ocultada, les vaig integrar i les vaig contrastar amb observacions del trànsit de Venus del 2012.