Projectes

La Mercè té ELA. No pot parlar, i ja no pot escriure amb normalitat. La tauleta que fa córrer aquesta aplicació va muntada al braç de la seva cadira de rodes i l'acompanya tot el dia, i això ha marcat totes les decisions del projecte.

La primera versió la vaig fer el 2021 a través del CiberEdu, amb MIT App Inventor: un teclat on ella escrivia directament aprofitant el moviment que encara conservava a la mà. El va fer servir uns cinc anys.

Quan la malaltia va avançar i ja no podia escriure directament, la vaig reescriure en Kotlin amb tres maneres d'entrar text: l'escaneig per files i columnes amb un sol commutador (en pots veure una simulació en aquesta pàgina), un cursor que es mou amb botons i un teclat clàssic.

Funciona en català, castellà i anglès, i és de codi obert amb llicència GPLv3.

Una regla que he après fent programari d'accessibilitat: les opcions han de ser additives. Una manera nova de treballar va al costat de l'antiga, mai en lloc seu.

Va començar com el projecte d'innovació de l'equip de la First Lego League del CiberEdu el 2020, que va guanyar el primer premi del Projecte d'Innovació i una nominació al FIRST Global Innovation Award.

Vam construir una trentena de sensors de partícules PM i els vam repartir per escoles de Granollers, la meva ciutat, que té un problema real de qualitat de l'aire. Així els alumnes podien consultar els nivells de PM del seu propi carrer a diferents hores del dia, i no una mitjana estatal.

A més del maquinari, vam fer tallers ciutadans de construcció de sensors durant el 2021, unes vuitanta hores, i un taller familiar de construcció de mesuradors de qualitat de l'aire a la Biblioteca Can Pedrals l'octubre del 2021.

El 2026 el vaig recuperar per a una assignatura de prototipatge de sistemes encastats a la UCSB, i ara miro de fer-ne un mapa de codi obert amb dades compartides.

El vam començar com un equip internacional de cinc persones a l'Equitech Futures Institute: Marika Pescosolido, Yanis Kerampran, Luyanda Mhlongo, Hab'il Anayte' Xol Par i jo. Ara el portem la Marika, l'Arjun Verma i jo.

L'extensió és un acompanyant per al navegador. Llegeix i descriu el que hi ha a la pantalla, de manera que navegar per una pàgina desconeguda s'assembli més a tenir algú vident al costat que no pas a barallar-se amb un lector de pantalla en una web mal construïda.

En paral·lel vam fer una enquesta pensada per escoltar directament persones cegues i amb baixa visió, en tretze idiomes.

L'escrivien estudiants dels pobles del voltant del MUWCI, en marathi, sobre el que triessin ells.

Els nens parlen marathi, però els bons recursos per aprendre són en anglès, el que els lingüistes anomenen diglòssia. Un diari en la seva llengua tracta el marathi com una llengua en la qual pots aprendre.

També volíem que s'acostumessin a dir en públic el que pensen. L'Índia és una democràcia, però no hi ha una cultura de protesta arrelada, i el periodisme ciutadà ens semblava un primer pas.

I els obria la porta a temes que la seva jornada escolar no toca mai i que tampoc no troben a internet en la seva llengua.

El 2024 vaig guanyar la beca RISE for the World per aquest projecte.

La gent diu que vol marxar d'Instagram, però no ho fa, perquè encara fa allò per al qual es va crear: mantenir-te en contacte amb els amics. Aquesta part s'ha anat convertint en una funció secundària, i del que la gent vol fugir és dels Reels. Per això el Doorman bloqueja el flux infinit (YouTube Shorts, Instagram Reels, TikTok, Snapchat) mentre els missatges, les publicacions dels amics i la cerca continuen funcionant.

Kotlin, només Android, GPLv3. No té cap accés a la xarxa, així que no surt res del telèfon. Les regles de detecció viuen en un fitxer JSON, de manera que es poden canviar sense publicar una versió nova.

El pitjor error que pot fer és un fals positiu. Si bloqueja una cosa que volies de debò, el desinstal·les o t'allargues el límit de temps. Que se n'escapi un Reel és assumible.

Formalment, una «associació per a l'acompanyament al món digital».

Una colla d'amics ens vam ajuntar i, com que l'escola no oferia l'extraescolar que volíem, ens la vam muntar nosaltres. La meva mare hi va ajudar moltíssim, i va ser la nostra entrenadora durant alguns anys. Jo dirigia l'equip: captar gent, triar a quines competicions ens presentàvem, el calendari de construcció, repartir la feina i mantenir viu un equip de voluntaris a través de canvis d'escola, quatre entrenadors i una pandèmia.

El palmarès va del primer premi al Dia d'Aprentik del 2014 al segon a la RoboCat del 2017, el primer premi del Projecte d'Innovació a la First Lego League del 2020 amb nominació al FIRST Global Innovation Award, el Connection Award a la First Tech Challenge del 2021 i el tercer a la RoboCat del 2022 entre trenta-cinc equips.

Del CiberEdu en van sortir els sensors de qualitat de l'aire. I la primera versió del comunicador per a l'ELA. I deu models de clítoris impresos en 3D per a educació sexual, lliurats al departament de salut de l'Ajuntament de Granollers. Avui dia el CiberEdu és l'associació a través de la qual porto els meus projectes, i això els dona una estructura legal.